Ciències i tecnològia 2020-2021

Saltar la navegación

Inicio

Ciències i tecnològia 2020-2021

Trobaràs més de 20 preguntes que corresponen a les competències bàsiques a 4 d'ESO, la majoria de tipus de resposta múltiple (tria una resposta), selecció múltiple (tria més d'una resposta), Qüestió Varietat/Mentida i repostes oberta. Totes les respostes es corregeixen automàticament i les de "resposta oberta" es tenen que respondre a un paper a part i clica a mostra la resposta

Activitat 1

Activitat 1

Pregunta 1

Pregunta

Les crispetes contenen bàsicament midó, que és un hidrat de carboni format per llargues cadenes de sucres.
Al nostre organisme i a cada cèl·lula, els hidrats de carboni tenen una funció que és principalment...

Respuestas

a. energètica, ja que proporcionen a l’organisme l’energia necessària per al seu funcionament.

b. estructural, ja que aporten a l’organisme els materials que necessita per formar i renovar les estructures corporals.

c. reguladora, ja que fan possible que les reaccions químiques del cos es produeixin en el moment i a la velocitat adequada.

d. enzimàtica, ja que en petites dosis són indispensables per als diferents processos bioquímics i metabòlics de l’organisme.

Retroalimentación

Pregunta 2

Pregunta

Les crispetes també són un aliment ric en fibra.
Què tenen en comú els aliments rics en fibra?

Respuestas

a. Són d’origen animal.

b. Tenen poques vitamines.

c. Generalment tenen un alt contingut en greixos.

d. Són essencials per al bon funcionament del sistema digestiu.

Retroalimentación

Pregunta 3

Pregunta

La taula següent recull les dades nutricionals que contenen les etiquetes d’un paquet per fer crispetes a la paella i d’un altre per fer-les al microones

ddcy

Tenint en compte que no s’afegeix cap ingredient extra durant la preparació dels dos tipus de crispetes, quines serien les crispetes més saludables?
Les crispetes més saludables seran les empaquetades per fer...

Respuestas

a. a la paella, perquè tenen més proteïnes.

b. al microones, perquè tenen menys fibra.

c. a la paella, perquè tenen menys greixos saturats.

d. al microones, perquè tenen més greixos saturats.

Retroalimentación

Activitat 1

foto

    Pregunta 4

    Pregunta

    Assenyala l’opció que explica millor per què esclaten els grans de blat de moro quan s’escalfen dintre d’un recipient.
    Els grans de blat de moro esclaten en escalfar-se perquè...

    Respuestas

    a. xoquen entre ells.

    b. disminueix bruscament el seu volum.

    c. xoquen contra les parets del recipient.

    d. el vapor d’aigua fa augmentar la pressió a l’interior del gra.

    Retroalimentación

    Pregunta 5

    Pregunta

    Per produir crispetes i vendre-les als cinemes es vol escollir, entre dues varietats de grans de blat de moro, la que proporcioni més volum de crispetes. Per això es fa un experiment on s’escalfa amb aire calent, en una cambra, la mateixa massa de les dues varietats.
    En l’experiment, quina és la variable dependent? És a dir, quin és el factor que es veu afectat per la varietat de blat de moro escollida

    xvc

    Respuestas

    a. El volum de crispetes produït.

    b. La massa de crispetes que s’escalfen.

    c. El procés d’elaboració de les crispetes.

    d. La temperatura de l’aire calent de la cambra.

    Retroalimentación

    Pregunta 6

    Pregunta

    Algunes empreses han experimentat amb força èxit l’ús de les crispetes de blat de moro per embalar i empaquetar mercaderies com a substitut del poliestirè expandit (porexpan o “suro blanc”).

    Marca, amb una creu (X) a SÍ o NO, cadascuna de les afirmacions per a cada tipus de material.
    NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
    Respon a la mateixa taula que trobaràs a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.

    hzgxb

    Respuestas

    Retroalimentación

    Activitat 2

    gfgf

    Pregunta 7

    Pregunta

    L’aigua dolça és un bé escàs i la seva distribució és desigual arreu del món.
    En la taula següent podem apreciar com es distribueix l’aigua dolça en els diferents continents i contrastar-la amb la distribució de la població mundial:

    jgu

    Segons les dades de la taula, a quin dels continents següents correspon una major quantitat d’aigua disponible per habitant?

    Respuestas

    a. Àsia

    b. Àfrica

    c. Europa

    d. Amèrica del Sud

    Retroalimentación

    Pregunta 8

    Pregunta

    A causa de la seva elevada capacitat calorífica, l’aigua tarda més a escalfar-se i refredar-se que la terra. Això fa que l’aigua sigui fonamental per regular el clima.
    El clima de les zones costaneres és més suau que el de l’interior dels continents perquè...

    Respuestas

    a. la terra acumula lentament l’energia tèrmica al llarg del dia i l’allibera gradualment durant la nit.

    b. l’aigua del mar acumula lentament l’energia tèrmica al llarg del dia i l’allibera gradualment durant la nit.

    c. la terra acumula ràpidament l’energia tèrmica al llarg del dia i l’allibera, també de manera ràpida, durant la nit.

    d. l’aigua del mar acumula ràpidament l’energia tèrmica al llarg del dia i l’allibera, també de manera ràpida, durant la nit.

    Retroalimentación

    Pregunta 9

    Pregunta

    Les substàncies acostumen a ser més denses en estat sòlid que en estat líquid. Però l’aigua és una excepció, perquè és menys densa en estat sòlid que en estat líquid.
    Per comprovar que el gel és menys dens que l’aigua líquida, quina de les accions següents es pot fer?

    Respuestas

    a. Verificar que el gel passa a estat líquid quan hi ha un augment de temperatura.

    b. Verificar que l’aigua passa d’estat líquid a sòlid quan hi ha una baixada de temperatura.

    c. Comparar el volum que ocupa una mateixa massa d’aigua en estat líquid i en estat sòlid.

    d. Comparar la massa d’un tros de gel amb la massa d’aigua líquida resultant de la seva descongelació.

    Retroalimentación

    Pregunta 10

    Observa el gràfic següent, que relaciona la concentració d’oxigen dissolt a l’aigua amb la
    temperatura de l’aigua.

    nbdbs

    A partir de la informació del gràfic, escriu un text que serveixi per sostenir la frase següent:


    “L’abocament d’aigua calenta, provinent del sistema de refrigeració
    de les centrals tèrmiques de producció d’energia, pot arribar a
    provocar la mort dels peixos dels ecosistemes fluvials.”


    Per respondre utilitza els conceptes següents: concentració d’oxigen i temperatura de l’aigua. Subratlla aquestes paraules en la teva resposta.
    NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
    Raona la resposta i escriu-la a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES

    Habilitar JavaScript

    Pregunta 11

    Quines característiques ha de tenir l’aigua per ser potable?
    Marca, amb una creu (X) a SÍ o NO, cadascuna de les afirmacions.
    NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
    Respon a la mateixa taula que trobaràs a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.

    hdge

    Habilitar JavaScript

    Pregunta 12

    Pregunta

    Els rius són ecosistemes d’aigua dolça. La seva qualitat biològica es pot determinar a partir de la presència o absència de determinats macroinvertebrats, invertebrats de més de 0,5 mil·límetres que viuen als ecosistemes aquàtics continentals (rius, basses, llacs…).

    dgewgwg

    Per obtenir dades comparables de la qualitat biològica de dos rius diferents, la recollida de mostres s’ha de fer...

    Respuestas

    a. a una fondària diferent a cada riu.

    b. en una estació de l’any diferent a cada riu.

    c. en un tram del curs alt en un riu i en un tram del curs mitjà a l’altre riu.

    d. utilitzant xarxes que tinguin forats amb una mida inferior a la dels macroinvertebrats.

    Retroalimentación

    Actividad desplegable

    A Catalunya, la tortuga de Florida es considera espècie invasora perquè es troba fora de la seva àrea de distribució natural. Suposa una amenaça per a la flora i la fauna autòctones principalment per la seva voracitat i el seu caràcter omnívor, que la converteixen en depredadora de nombroses espècies d’invertebrats i petits vertebrats, així com plantes aquàtiques.


    Explica per què disminuiria la població de peixos d’un ecosistema d’aigua dolça si s’hi introduïssin exemplars de tortuga de Florida.


    Per respondre utilitza els conceptes següents: aliment, competència, depredador i població. Subratlla aquestes paraules en la teva explicació.
    NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
    Raona la resposta i escriu-la a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES

    bxg6xvlu

    Habilitar JavaScript

    Activitat 3

    gdlugg

    Pregunta 14

    Pregunta

    Controlar la descomposició dels aliments, provocada per determinats microorganismes, ajuda a conservar-los.
    Quina de les accions següents no ajuda a controlar-la?

    Respuestas

    a. Guardar els aliments trossejats, perquè els fongs i bacteris estiguin aïllats.

    b. Disminuir la temperatura dels aliments, perquè la reacció de descomposició sigui més lenta.

    c. Assecar els aliments, per extreure l’aigua que necessiten els microorganismes per desenvolupar-se.

    d. Empaquetar els aliments al buit, per disminuir la quantitat d’oxigen a l’envàs i dificultar la vida dels microorganismes.

    Retroalimentación

    Pregunta 15

    Pregunta

    Els llevats (fongs) i els bacteris són microorganismes ben diferents: els llevats són eucariotes i els bacteris són procariotes. Les cèl·lules procariotes són cèl·lules més senzilles que les eucariotes.
    Quina de les afirmacions següents és correcta?

    Respuestas

    a. El material genètic dels llevats es troba dins el nucli.

    b. El material genètic dels bacteris es troba dins el nucli.

    c. El material genètic dels llevats es troba en el citoplasma.

    d. La membrana nuclear és una estructura de les cèl·lules procariotes.

    Retroalimentación

    Pregunta 16

    Pregunta

    El llevat és un tipus de fong i, com qualsevol ésser viu, es nodreix. És un ingredient fonamental del procés d’elaboració del pa. El llevat fa el pa més esponjós perquè durant la fermentació produeix bombolles d’un gas (diòxid de carboni, CO2 ) que fan augmentar el volum de la massa de pa.

    Per verificar que el llevat produeix un gas en nodrir-se, un grup d’alumnes ha investigat com varia la massa d’una mescla d’aigua i sucre, amb i sense llevat, si es fa en un recipient obert o tancat amb un tap.

    La massa de la mescla és la mateixa a l’inici de cadascun dels quatre experiments que es mostren a continuació.

    gaxjhagv

    jsgxvakx

    Quins dos experiments haurien de comparar els alumnes per determinar si el llevat és el responsable de la disminució de massa deguda a la producció de gas durant la fermentació?
    Els alumnes haurien de comparar els experiments...

    Respuestas

    a. 1 i 2.

    b. 1 i 4.

    c. 2 i 4.

    d. 3 i 4.

    Retroalimentación

    Pregunta 17

    Pregunta

    En la fermentació de la llet per obtenir el iogurt, els bacteris consumeixen el sucre de la llet (la lactosa) i produeixen àcid làctic. Durant aquest procés, el pH disminueix des d’un interval de 6,0-6,5 fins a 4,0-4,6. Quan el pH de la barreja arriba al valor desitjat, la fermentació s’atura mitjançant un refredament ràpid. L’acidesa del producte final evita la proliferació d’altres bacteris potencialment patògens.

    Es vol investigar com varia la velocitat de producció del iogurt amb la temperatura, mesurant el temps que es tarda a arribar a un pH de 4,6. Per fer-ho, es disposa de tres vasos de precipitats iguals, amb les mateixes quantitats de bacteris del iogurt, però sotmesos a temperatures diferents.


    Quina és la variable independent, és a dir, el factor que es
    modifica de manera intencionada?

    hfgdg

    Respuestas

    a. El volum de llet.

    b. La temperatura.

    c. El temps transcorregut fins a arribar al pH de 4,6.

    d. La quantitat de iogurt natural que s’afegeix a la llet.

    Retroalimentación

    Pregunta 18

    Pregunta

    El gust amarg de les olives, degut a una substància anomenada oleuropeïna, es pot eliminar tractant-les amb una dissolució aquosa de sosa càustica (hidròxid de sodi, NaOH) a temperatura ambient.


    Quan l’oleuropeïna reacciona amb l’hidròxid de sodi, es produeix una reacció química i les olives deixen de tenir sabor amarg perquè..

    fhrgrhgf

    Respuestas

    a. l’oleuropeïna canvia el seu sabor.

    b. l’hidròxid de sodi emmascara el sabor amarg de l’oleuropeïna.

    c. hi ha un canvi d’estat, l’oleuropeïna passa d’estat sòlid a gasós.

    d. l’oleuropeïna es transforma i es forma una substància nova que no és amarga.

    Retroalimentación

    Pregunta 19

    Pregunta

    Per treure l’amargor de 2 kg d’olives cal preparar 3 kg d’una dissolució aquosa d’hidròxid de sodi que tingui una concentració del 14% en massa.


    Quina massa d’hidròxid de sodi s’ha de dissoldre en l’aigua per preparar la dissolució demanada?

    Respuestas

    a. 2,38 kg

    b. 0,70 kg

    c. 0,42 kg

    d. 0,28 kg

    Retroalimentación

    Activitat 4

    hulvbglifc

    Pregunta 20

    Pregunta

    La infografia següent proporciona dades sobre les emissions de diòxid de carboni corresponents a diferents mitjans de transport.

    h7recgielc

    A partir d’aquestes dades, calcula quin percentatge de les emissions de CO2 per passatger i quilòmetre correspon al ferrocarril en relació amb el conjunt dels mitjans de transport terrestres.

    Respuestas

    a. 1,99 %

    b. 3,36 %

    c. 3,48 %

    d. 14,0 %

    Retroalimentación

    Activitat 4

    ,jsxgbsuhyd

    Pregunta 24

    Pregunta

    Si en un moment donat del recorregut el tren frena bruscament, una persona que viatgi en
    un dels vagons i que no estigui agafada enlloc es desplaçaria cap...

    Respuestas

    a. enrere.

    b. endavant.

    c. al costat dret.

    d. al costat esquerre.

    Retroalimentación

    Pregunta 25

    Pregunta

    Antigament, per facilitar la frenada del tren, s’elevava lleugerament el nivell de les vies a les estacions, tal com mostra la figura següent:

    ljfhbcluevblue

    Pel que fa al moviment del tren, elevar el nivell de les vies fa que...

    Respuestas

    a. es desplaci l’aire i millori l’efecte aerodinàmic.

    b. en cas d’inundació de l’estació, es faciliti l’evacuació de l’aigua.

    c. en entrar a l’estació, l’energia potencial gravitatòria del tren es transformi en energia cinètica.

    d. en entrar a l’estació, l’energia cinètica del tren es transformi en energia potencial gravitatòria.

    Retroalimentación